Vivi quase um ano em Barcelona. Durante aquele quase ano que atravessou todo um Inverno, não choveu em Barcelona. Fez frio, muito, e até nevou mas não houve um único dia em que a chuva caísse do céu. Guardo na memória aquele estereótipo de cidade em que a chuva não aparecia, Barcelona. O meu quase ano de Barcelona, sem chuva, ficou marcado pelas noites loucas de quinta-feira em que invariavelmente, saíamos para jantares fabulosos, condimentados de mexicano, entre a Via Augusta e a Diagonal, ou pela experiência da cozinha basca entre Pi e o Barrio Gótico. Seguiam-se copos e conhecimentos fugazes no Otto Zutz, música ao vivo e dançar até de madrugada no Bikini, mesmo a dois passos de minha casa. Eram noites de “cubatas”, caras bonitas, corpos devassos, bandas locais e de “Parli'm una mica de catalã?”. Hoje apanhei duas “molhas” em Lisboa, onde por vezes a chuva parece interminável, e senti saudades dos tempos de Barcelona.
Vaig viure gairebé un any a Barcelona. Durant aquest any que va durar gairebé tot l'hivern, no plou a Barcelona. Feia fred, massa, i fins va nevar, però no un sol dia la pluja va caure des del cel. En la meva memòria d'aquest estereotip de ciutat on la pluja no va aparèixer, Barcelona. El meu gairebé tot l'any a Barcelona, sense pluja, va estar marcada per les nits boges de dijous en el qual sempre va anar a un sopar esplèndida, el mexicà picant entre la Via Augusta i Diagonal, o l'experiència de la cuina basca entre Pi i el Barri Gòtic. Després van venir les copes i fugaç coneixement a Otto Zutz, música en viu i ball fins a la matinada en Bikini, a poca distància de casa meva. Hi va haver nits de “cubatas”, bells rostres, cossos immorals, bandes locals i “Parli'm una mica de catalã?”. Avui vaig agafar dos “pluja” a Lisboa, on la pluja sembla no tenir fi, i trobava a faltar els temps de Barcelona.
Vaig viure gairebé un any a Barcelona. Durant aquest any que va durar gairebé tot l'hivern, no plou a Barcelona. Feia fred, massa, i fins va nevar, però no un sol dia la pluja va caure des del cel. En la meva memòria d'aquest estereotip de ciutat on la pluja no va aparèixer, Barcelona. El meu gairebé tot l'any a Barcelona, sense pluja, va estar marcada per les nits boges de dijous en el qual sempre va anar a un sopar esplèndida, el mexicà picant entre la Via Augusta i Diagonal, o l'experiència de la cuina basca entre Pi i el Barri Gòtic. Després van venir les copes i fugaç coneixement a Otto Zutz, música en viu i ball fins a la matinada en Bikini, a poca distància de casa meva. Hi va haver nits de “cubatas”, bells rostres, cossos immorals, bandes locals i “Parli'm una mica de catalã?”. Avui vaig agafar dos “pluja” a Lisboa, on la pluja sembla no tenir fi, i trobava a faltar els temps de Barcelona.
2 comments:
Parece até surreal um ano sem chuva. Deve ser bastante esquisita a sensação.
Muito, em particular quando se gosta da água que cai do céu ;)
Post a Comment